![]() |
Diumenge 24 de gener 2010 – MATÍ |
Lluc fa un segon llibre, després del seu evangeli, el llibre dels fets dels apòstols. En aquest llibre hi ha un protagonista: L’Esperit Sant. |
El llibre dels fets dels apòstols comença amb la Pentecosta. |
La primera comunitat ha descobert al Crist, però és una comunitat tancada, temorosa. L’ arribada de l’Esperit Sant és un fet determinant que canvia la comunitat. |
L’Esperit Sant: |
|
En la carta de la comunió el Rector Major ens diu que l’església demana una renovació de les comunitats, es posa de manifest que aquesta renovació és expressió d’aquesta acció de l’Esperit. |
L’espiritualitat no l’hem de confondre amb el “misticisme”. L’espiritualitat té una component importantíssima d’apostolat, hem de ser capaços de trobar un equilibri entre les dues dimensions: per ser apòstols, primer cal ser deixebles. Això ens ha de permetre torbar al Crist a la vida diària. |
La força de síntesis de la caritat pastoral és fruit de la força de l’esperit. |
En algun moment el Rector major fa servir l’expressió “Corazón orante y manos activas” per expressar aquest equilibri. |
Al llibre dels fets dels apòstols explica què fèiem els cristians d’aquelles primeres comunitats. Apareixen quatre dimensions: |
|
Aquestes quatre dimensions són bàsiques per crear la comunitat, estem cridats a ser signe per a tothom, Les quatre dimensions esmentades són presents, de manera molt especial, als evangelis. |
Farem una reflexió sobre la presència d’aquestes dimensions a les nostres comunitats. |
Al llarg d’aquests textos proposats es pot veure com es vivien aquests aspectes de comunió, solidaritat, testimoniatge i celebració a les primeres comunitats. |
La pentecosta és un moment fonamental per a la comunió, però a la pentecosta hi ha una figura que sempre és present: Maria. |
Preguntes per reflexionar |
Tenim com a textos per acompanyar la nostra reflexió la lectura dels evangelis: |
|
|