Pobresa, Medi ambient i desenvolupament

La crisi ecològica del planeta

L’explotació del recursos naturals que fa l’home, molt especialment a les societats més industrialitzades, ha donat pas a fenòmens de degradació contínua i creixent del planeta i ha trencat l’equilibri ecològic natural.

Alguns d’aquest fenòmens han causat efectes regionals com la pluja àcida o la contaminació produïda per aigües residuals d’origen industrial, agrícola o domèstic. D’altres han arribat a afectar el conjunt del planeta i han produït, per exemple, l’escalfament global (efecte hivernacle) o la pèrdua de biodiversitat.

El model de desenvolupament encara vigent ha estat el responsable d’aquesta degradació del nostre entorn. Aquest model ha produït també, i això encara és més important, l’empobriment de la majoria de la població mundial, principalment al Sud, però també al Nord.

esquema

Un model de desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre la capacitats de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats. El desenvolupament sostenible exigeix una resposta que resolgui les desigualtats.

Sobreconsum al Nord, Supervivència al Sud

Les relacions econòmiques i comercials entre el Nord (20% de la població mundial) i el Sud (80% restant) han tingut un greu impacte sobre la qualitat de vida i l’entorn natural d’aquests últims països.Entre els temes més polèmics d’aquesta relació desigual, voldríem destacar els següents:

  • La determinació de responsabilitats actuals i històriques respecte dels processos de degradació mediambiental.
  • El reconeixement del paper que fan institucions, com el Banc Mundial, en la degradació.
  • La vinculació entre l’erosió del sòl i l’agricultura intensiva d’alt rendiment realitzada al Sud i orientada a l’explotació, en detriment dels cultius de subsistència.
  • La relació que hi ha entre desforestació i demanda des del Nord de fustes tropicals i béns agropecuaris produïts en zones desforestades.
  • El reconeixement del paper protagonista de les empreses transnacionals en la degradació del medi.

El Sud lluita per resoldre els problemes de la Terra

Tots els exemples que us presentem a continuació corresponen a iniciatives de comunitats afectades en la recerca de solucions, que impulsen la realització dels treballs de millora de la seva qualitat de vida. Aquestes iniciatives, per poder dur-les a terme, compten amb el suport tant de diferents organitzacions no governamentals (ONG) dedicades a cooperar i solidaritzar-se amb els pobles del Sud, com de les mateixes ONG del Sud.Desforestació. Es produeix quan es tala el bosc per dedicar els terrenys a conreus de subsistència o bé per utilitzar la fusta dels arbres com a combustible per a la població autòctona i, molt especialment per exportar-la països desenvolupats, principalment al Japó, entre d’altres.

A diferents països els pobladors dels boscos s’han oposat a la tala promoguda per interessos estrangers. Bons exemples en són els pobles del Penan al Sarawak de Malàisia o els moviments dels seringueiros (recol·lectors de cautxú) a l’Amazònia brasilera, que van ser liderats per Chico Mendes fins al 1988, any en què va ser assassinat.

La lluita contra l’erosió del sòl passa obligatòriament per la replantació. Cada comunitat, segons les circumstàncies, elabora un projecte diferent. Al Senegal, per exemple, la iniciativa per a la recuperació del bosc l’han presa les dones de la comunitat. Elles s’encarreguen de preparar la terra per a la replantació, aprenen a conèixer les diferents espècies i quins nutrients aporta cadascuna. A més, tenen assignada una tasca fonamental per al manteniment del bosc: conscienciar les seves famílies.

Un altre exemple d’actuació al Senegal ha estat la replantació d’un sol tipus d’arbre, molt resistent a la manca d’aigua i que s’aprofita molt. Es tracta d’una espècie de la família de les palmes, el Borassub aethiopum, del qual es poden fer servir els fruits com a aliment i les branques per a fusta sense posar-ne en perill la supervivència. Aquesta comunitat, que vivia de la construcció i venda d’articles de fusta, cosa que a més era la base per a la construcció de les seves pròpies cases, ha trobat l’alternativa al problema de la desforestació que així ha minvat considerablement.

Desertització. La manca de pluja, l’evaporació intensa, la sobreexplotació dels brolladors d’aigua, la pèrdua d’elements nutritius i l’erosió general del sòl provoquen la progressiva degradació i, finalment, la desertització de la terra. La sobreexplotació per l’ús agrícola també n’és una de les causes principals, juntament amb l’excés de pasturatge i la desforestació abans esmentada.

Al nord de Burkina Faso, en una de les zones afectades per la desertització, l’autosuficiència alimentària s’ha fet difícil a causa de la disminució de superfície cultivable. La comunitat s’ha organitzat per solucionar aquest problema. El projecte consisteix a recuperar el sòl a partir de la construcció de petits murs fets de pedra per contenir l’aigua de pluja. A més, es construeixen petits dipòsits per emmagatzemar-la i nous pous

I nosaltres que podem fer?

Tot i que els governs són conscients del problema, els documents oficials fins ara elaborats són documents de bones intencions més que de veritables compromisos. Un bon exemple és el cas recent de la Conferència de les Nacions Unides sobre medi ambient i desenvolupament celebrada a Río de Janeiro, el juny de 1992.Per aquesta raó cada vegada és més important la conscienciació i l’acció individual tant a casa, mitjançant canvis en el nostre estil de vida i la col·laboració amb grups ecològics locals, com als mateixos països del Sud amb la denúncia de l’actual sistema de relacions internacionals i el suport d’ONG de solidaritat

Intermón